Les pimes espanyoles ja no són el que eren. Segons xifres de la consultora Everis, el 90% de les petites empreses i prop del 60% dels autònoms disposen de banda ampla fixa en el seu dia a dia.

Malgrat aquest ràpid avanç, l'assignatura pendent continua sent les tecnologies que possibiliten l'estalvi. Aquest problema, en temps de crisi, s'ha convertit en una qüestió de supervivència per a molts negocis.

Les pimes espanyoles no ho tenen fàcil per invertir grans quantitats en tecnologia, encara que aquesta pugui ser la solució perfecta per veure la llum al final del túnel de la recessió.

Un problema de butxaca o de mentalitat? Els experts apunten a una conjunció de les dues coses, si bé la primera, gràcies a l'anomenat programari lliure ia l'externalització de serveis, es fa més fàcil de suportar. "Es tracta d'un conflicte de models mentals, ja que per introduir tecnologies, cal modificar processos, la forma de treballar, les estructures organitzatives i la relació amb l'entorn emprearial", apunten fonts del sector.

En aquest context, el programari lliure es presenta com una bona alternativa. S'entén com a programari lliure, o informàtica de codi obert, aquella per la qual no es paga una llicència. Els costos vénen derivats del possible desenvolupament a mida de certes solucions específiques i del suport tècnic. "A Espanya, hi ha una oferta bastant variada i, en general, de bon nivell", assenyala Pablo Ruiz Múzquiz, director de Free & Open Source de la consultora espanyola Entel. "Com en tot, hi ha productes molt dolents i professionals poc fiables, però les empreses més madures ofereixen nivells de soportev tècnic i de seguretat altíssims", assegura Ruiz Múzquiz.

En teoria, el programari lliure proporciona solucions estàndard i econòmicament eficients. Però això no sempre és així. "Un ha de tenir la disciplina per saber on és el límit d'un desenvolupament a mida perquè, si no, acabarà creant un monstre impossible de gestionar i de mantenir", recomana l'executiu de Entel.

Compatibilitat
Després, hi ha el problema de la compatibilitat. Al costat de les infraestructures, el codi obert està molt estès, de manera que no sol suposar una dificultat. No passa el mateix amb les aplicacions d'ofimàtica. "La incompatibilitat de, per exemple, Word amb altres programes similars provoca que, en moltes empreses, acabin tenint les dues coses", destaquen fonts de Novell. Precisament, Novell va ser la primera companyia en signar un acord d'interoperabilitat amb Microsoft, ja fa tres anys. En l'actualitat, algunes estadístiques revelen que l'índex de duplicitats amb Office ronda el 90% de les firmes que compten amb aplicacions de programari lliure.

En altres fronts, com ara el de la facturació electrònica, el format que es recomana des Hisenda està basat en tecnologies obertes.
En parlar de programari lliure a l'empresa, cal distingir entre tres variables. En primer lloc, l'Administració Pública, que en els seus discursos ha donat suport sempre aquesta variant de la tecnologia, s'ha estancat el nombre de projectes. "El programari lliure és una preferència, no una cosa obligat, es tracta de complir el millor possible amb les necessitats", indiquen fonts pròximes al Principat d'Astúries, una de les comunitats que més fort ha apostat per les tecnologies no propietàries.

Més demanda
"És l'empresa privada la que està tirant ara de les inversions en projectes informàtics", afirma Ruiz Múzquiz. Des de la federació nacional d'empreses de programari lliure, ASOLIF, es calcula que l'augment de la demanda va ser del 14% el 2009.

S'han d'evitar les infraestructures 'monstruoses', impossibles de mantenir i controlar

I, en tercer lloc, hi ha les companyies nascudes a l'empara d'aquestes noves tecnologies. No falten els casos d'èxit. Google, Facebook, YouTube, Yahoo! ... totes aquestes firmes basen els seus serveis en sistemes de fonts obertes. A Espanya, això es pot aplicar a noms com Tuenti, 11870.com o Idealista.com, entre altres. Internet és "la fórmula per arribar als 24 milions d'internautes espanyols, dels quals deu milions ja són compradors", conclouen des del grup de programari Solmicro.

Segons un recent estudi elaborat per Cenatic (Centre Nacional de Referència d'Aplicació de les TIC basades en fonts obertes), el programari lliure no fa sinó escalar posicions a Espanya. "Ara que ja existeix la fórmula de pagament per ús, per primera vegada en molt de temps les pimes tenen l'oportunitat de disposar de models tecnològics que només estaven disponibles per a grans empreses amb molts recursos", defensen des Softec Cloud IT.

De la mateixa manera, segons un informe d'aquesta última empresa, el 61% de les pimes espanyoles ha considerat la possibilitat d'externalitzar (outsourcing) per a reduir costos en l'últim any. Softec Cloud IT afirma que l'outsourcing possibilita estalvis del 50% en les infraestructures tecnològiques de les petites i mitjanes companyies. A més, les empreses es lliuren del gruix de la seva infraestructura tecnològica i, per tant, de molts costos de manteniment i del risc-molt comú-que la seva inversió quedi aviat obsoleta.

Possibilitats de negoci
Tenint en compte que les pimes i els autònoms suposen el 94% del teixit empresarial a Espanya, i davant un futur proper que inclou la pujada en dos punts percentuals de l'IVA, les mesures d'estalvi es fan imprescindibles. Aquesta urgència està impulsant, al seu torn, alguns negocis dins de la indústria tecnològica, en àrees com la sanitat, la facturació electrònica, la gestió documental (optimització en la impressió i digitalització de documents). És el cas de firmes com Soler GDI, amb la seva nova plataforma per a clíniques sanitàries de mida petita, ipsCA, en el seu negoci de factures digitals, o Recycling System, especialitzada en el reciclatge de cartutxos de tinta, entre moltes altres.

L'externalització i el 'cloud computing' són altres possibilitats per estalviar diners.

Dues àrees que s'espera s'enlairin al llarg dels propers anys són l'educació i la justícia.

Cinc passos per modernitzar
1- Els canvis comencen per un mateix. El primer pas consisteix a perdre la por a alterar la forma de treballar d'alguns empleats.

2- Un cop superada aquesta rigidesa, s'han d'analitzar totes les mètriques de l'empresa i estudiar quins camps tenen possibilitats de millora. Per conèixer aquestes xifres, són útils els programes de gestió general tipus ERP.

3- La reorganització ha de realitzar de forma ràpida. Pot iniciar-se per la implantació de petits processos que s'aniran contínuament millorant. Per això, pot ser útil un programari BPM.

4- A més de l'efectivitat i l'alineació amb l'estratègia corporativa, s'han de analitzar els estalvis de temps i costos en tot el procés de la transformació (adquisició, implantació, integració, aprenentatge, etc.). Aquí entra en joc la professionalitat de la consultora i del proveïdor de solucions TIC escollits.

5- Les entitats no són ens aïllats. És sempre necessària la comunicació amb els agents externs (clients, proveïdors, etc.). De vegades, per costos o per preferències dels clients, serà convenient optar per una externalització dels serveis informàtics (outsourcing).

Un sector en creixement
Les firmes que desenvolupen aquestes aplicacions informàtiques conformen l'únic sector pime que avança malgrat la recessió. El 2009, aquestes companyies van créixer un 14%, segons les dades de ASOLIF, la federació nacional d'empreses de programari lliure. Aquest mercat engloba 350.000 empreses amb entre 5 i 7 empleats i una facturació mitjana per companyia de 0,5 milions d'euros. No obstant això, les administracions públiques espanyoles no tenen un discurs coherent a l'hora de donar suport al sector del programari lliure, tot i que Espanya és el segon país productor d'aquest tipus de solucions.

Nous models de negoci

Més enllà de la clàssica distinció entre codi obert i programari propietari, hi ha des de l'esclat de la crisi noves modalitats de pagament que redueixen les barreres entre les dues possibilitats. Aquí entren en joc el que s'anomena Software as a service (programari com a servei), que consisteix, bàsicament, en el pagament per ús, i l'anomenat Cloud computing, pel qual s'entenen les aplicacions que funcionen en xarxa (per exemple, els serveis de correu electrònic tipus Gmail o Hotmail). En aquest segon cas, la idea és alliberar la pime dels servidors i de bona part de les despeses en informàtics i suport.

Font: expansión.com