Steve Jobs presenta la seva nova joguina, l'IPADE. Reclinat en un sofà, mostra el fàcil que és navegar en el tablet. Obre la web del New York Times i, horror, hi ha vídeos que no es veuen, fotos en blanc. Part de l'audiència es queda freda; part riu. Jobs ni arqueja una cella. El IPADE no suportarà Flash.

"Ningú utilitzarà Flash. El món s'està passant a HTML5". Això ho diria tres dies després en una reunió interna d'Apple, per si a algú li quedava algun dubte. Com ell, cada vegada més fabricants de programari i equips, companyies d'Internet, de continguts i desenvolupadors comparteixen la mateixa visió: HTML5, la propera versió del llenguatge utilitzat per crear pàgines i aplicacions en línia, serà una petita revolució.

Substituirà HTML4, aprovat com a estàndard el 1997, ja extensions posteriors com XML i XHTML. I portarà desenes de novetats importants. Entre elles, la capacitat d'inserir vídeo i àudio de forma nativa al navegador sense necessitat dels connectors (plugs-in) de les Rich Internet Applications (RIA). Adobe Flash és la RIA més estesa per representar vídeo, jocs i animacions interactives. Més del 75% del vídeo a la Xarxa es visualitza amb Flash. Viu en el 70% dels jocs en línia i en el 98% dels ordinadors. Un imperi en perill?

"HTML5 s'està movent cap al vídeo, però estem segurs que Flash seguirà sent el format preferit", assegura Enrique Duvós, d'Adobe. "Hi ha molta fragmentació de navegadors i l'estàndard no estaran llestos fins d'aquí a uns anys".

El consorci W3C, encarregat de desenvolupar i aprovar HTML5, assegura que queda poc. "El 2011 o 2012, com a molt tard, estarà a punt la versió final de l'estàndard", diu Martín Álvarez, responsable a Espanya del W3C. Els desenvolupadors més avesats comencen a experimentar. "Avantatges del HTML5? Moltíssimes. Flash és el càncer d'Internet: propietari, tancat i sense control per al programador", diu Isidre Gilabert, director tècnic de la creadora de videojocs Virtual Toys. "HTML5 obre un nou món". Des de la seva creació el 1989 per Tim Berners-Lee, l'HTML, el llenguatge del web, ha recorregut un lent camí de versions. El període crític va ser a partir de 1998. El consorci W3C va decidir prendre un nou rumb i desenvolupar XHTML, una alternativa a HTML4, l'estàndard vigent fins aleshores.

La iniciativa no va funcionar. La majoria dels navegadors no suportar mai versions del XHTML i el mercat es va fraccionar. Van ser precisament els anys en què Adobe Flash va començar a guanyar terreny. Davant la parsimònia del W3C, Apple, Mozilla i Opera van formar el 2004 el grup independent WHATWG.

Tres anys després van proposar al consorci reprendre l'HTML amb l'estàndard HTML5. Ian Hickson, avui a Google, va ser un dels principals promotors. El W3C va acceptar i va publicar el primer esborrany el gener del 2008. La web tornava als seus inicis, però millorada.

"La proposta va ser molt bona. Considerem que una bifurcació en el camí havia de confondre el mercat i parem el treball en XML per continuar amb HTML5", explica Martín Álvarez, de W3C. Així és com Google, Apple, Mozilla i Opera han arribat a ser avui els grans impulsors del nou estàndard. També IBM o Microsoft, encara que en menor mesura.

Font: El Pais

La companyia noruega Opera ha anunciat, a través d'una nota de premsa, que el seu navegador ha arribat als 100 milions d'usuaris. Aquesta xifra es va assolir durant el passat mes de març i segons les seves dades, els usuaris es reparteixen a parts iguals entre les versions d'escriptori en els diferents sistemes i Opera Mini.

El navegador Opera disposa de versions per als sistemes operatius més populars. Windows, Linux i Mac OS X. L'última versió del navegador Opera és la 10.51 per a sistemes Windowa i la 10/10 per a sistemes Linux, Mac OS X, FreeBSD i Solaris.

Segons sembla, l'aparició de la Browser Ballot Screen ha fet créixer ràpidament el nombre d'usuaris d'Opera, en sistemes Windows. Opera 10.51 es presenta com un navegador molt complet amb un alt rendiment i compatibilitat amb els estàndards web.

Opera Mini, la versió destinada a mòbils, dispositius domèstics i fins i tot a videoconsoles, ha tingut una ràpida acceptació i el creixement d'usuaris ha estat exponencial al llarg dels últims mesos.

La propera versió del popular CMS Wordpress està generant moltes expectatives, sobretot entre la comunitat blogger. No n'hi ha per menys veient les millores que promet, segur que aquesta versió va a deixar el llistó molt alt.

Wordpress 3.0 confirmarà que el producte de Auttomatic és més que un CMS per a blogs, però al seu torn, amb la fusió de Wordpress i Wordpress MU van a consolidar la seva presència a la blogosfera, sobretot a nivell de xarxes de blocs.

Actualment, en el trac d'aquesta nova versió encara hi ha un 45% de tiquets oberts i es treballa sobretot en millores a nivell d'administració, informes, plantilles, temes i l'optimització general de tot el CMS. És per això que el llançament de Wordpress 3.0 ha estat posposat al mes de maig.

Algunes novetats força visibles que tindrà aquest nou Wordpress són el canvi de tema per defecte, el nou disseny de l'escriptori d'administració, la creació de plantilles d'autor, un fons personalitzat que apareix darrere del tema o la creació de menús personalitzats.

Per descomptat, Wordpress 3 portarà moltes millores a nivell de funcionalitat i integració de plugins. Totes aquestes novetats les analitzarem en profunditat quan es produeixi el llançament d'aquesta nova versió en el mes de maig.

Font: Wordpress.org

Bones notícies per al codi lliure: la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles o CRUE, una associació de 74 universitats públiques i privades, ha acordat en una reunió que les universitats impulsaran els programes de codi lliure per situar-se "en una posició de referència en l'àmbit de noves tecnologies.

El moviment és important, ja que al cap ia la fi de les universitats surt un bon bloc d'usuaris que funciona amb programari lliure poden ajudar a plantar cara a limitacions que imposen alguns acords com el del govern espanyol amb Microsoft, que indueix els usuaris a utilitzar programes tancats.

Els avantatges que poden sorgir d'aquest acord passen per la possibilitat d'implantar llengües minoritàries en els programes (gràcies als usuaris que s'animin a traduir l'aplicació, ja que no tenen barreres per fer-ho), a generalment aplicar els coneixements dels universitaris al desenvolupament continuat d'aquest tipus de programes.

Font: genbeta.com